LA LEISHMANIOSIS EN GOSSOS. QUÈ PUC FER PER EVITAR-LA?

La leishmaniosis és una malaltia produïda pel paràsit protozou Leishmània infantum i es transmet a través de la picadura d’ un vector similar a un mosquit, anomenat flebotom. El paràsit es dissemina pel cos podent afectar a diversos òrgans (pell, articulacions, ronyons, fetge o melsa). Pot afectar als humans encara que sol afectar a persones amb un sistema immune debilitat. La leishmaniosi és endèmica a Espanya, és a dir,  es pot contraure en qualsevol lloc i època de l’ any, encara que existeixen zones de major risc i èpoques en les que és més probable contraure-la. 

COM ES DETECTA? 

El més recomanable és fer un test un cop a l’any (just abans de vacunar) per saber si és positiu o negatiu. S’extreu sang per determinar els anticossos que presenta de la malaltia. En el cas d’animals en els que es sospita la malaltia localitzada, poden ser necessàries altres proves (citologies, biòpsies, PCRs, etc.).  

Poden passar mesos des de que es produeix el contagi fins a l’ aparició dels símptomes. Alguns dels símptomes més freqüents són: pèrdua de vitalitat, pèrdua de gana i/o pes, ferides que no curen, inflamació dels ganglis limfàtics, aparició de caspa o lesions cutànies, pèrdua de pèl, sobrecreixement de les ungles, sagnat pel nas, diarrees cròniques, etc. 

TRACTAMENT 

Si es confirma la malaltia, s’ha d’iniciar el tractament el més aviat possible: segons l’estadi de la malaltia i l’estat de l’animal s’escollirà el més adient per l’animal. En cas que es vegin afectats altres òrgans interns, es poden necessitar altres medicacions. Es recomana fer controls habituals per valorar la resposta del tractament i l’evolució del pacient. 

El pronòstic dependrà sobretot de la resposta al tractament, un gos amb una resposta positiva al tractament podrà portar una vida pràcticament normal excepte per la medicació crònica. Aquells que els hi ha afectat a nivell intern (especialment renals) tindran pitjor pronòstic encara que respongui a una part del tractament. 

PREVENCIÓ 

L’única eina que tenim per frenar aquesta malaltia és la prevenció. Per una bamnda evitant la picada i aproximació del  mosquit (amb pipetes i collars) durant tot l’any. Per altra, reforçant la resposta immunitària en el cas de que el flebotom transmeti la Leishmania (recordem que la resposta de l’animal és clau en l’evolució de la malaltia), amb la vacuna anual (previ test).   

La leishmaniosi gairebé mai es pot curar, però un gos pot conviure amb la malaltia durant tota la seva vida amb normalitat però tenint en compte que s’han de fer revisions periòdiques i tractaments crònics. La prevenció i detecció a temps pot canviar-li la vida!