LA PARVOVIROSIS CANINA. SIMPTOMATOLOGIA I TRACTAMENT

Malalties

Es tracta d’una malaltia infecciosa, de tipus vírica, greu i potencialment letal. Per el que és indispensable actuar des del primer símptoma ja que la cura d’aquesta malaltia depèn de la rapidesa en aplicar el tractament. 

Afecta a cadells a partir de les quatre setmanes de vida, encara que també pot afectar a gossos adults sans que no estiguin ben vacunats contra el virus. Algunes races de gos ja estan predisposades a patir-la, com el Rottweiler, aquests tenen més dificultats per elaborar anticossos, per el que es recomana que tinguin més revacunacions que altres races. 

 

COM ES CONTAGIA? 

Generalment es contagia per contacte oral/nasal, a través de les femtes de gossos infectats i també es transmet de mare a fill durant l’ embaràs. També pot estar present a superfícies i objectes que han estat en contacte amb les femtes contagiades.
És considerat un virus molt contagiós i té un període d’ incubació d’ entre cinc i deu dies. Un cop es produeix el contagi afectarà directament al sistema digestiu, al sistema cardiovascular i respiratori. També pot afectar a altres òrgans degut a tot el procés infecciós provocat pel virus i provocar la mort del cadell. 

 

QUINS SÍMPTOMES TÉ? 

La gravetat dels símptomes dependrà del seu sistema immunitari, de l’ edat i del número de vacunes que se li han posat, a més d’una predisposició de raça com hem comentat abans. 

Els símptomes més comuns són: 

  • Diarrea hemorràgica  
  • Vòmits 
  • Febre 
  • Pèrdua de gana 
  • Apatia 
  • Depressió 
  • Pèrdua de pes 
  • Dolor abdominal 
  • En casos més greus, deshidratació i mort del cadell 

  

DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT 

La presencia del virus es confirma mitjançant una analítica de sang, encara que també existeix un test “ràpid” d’ antígens a través de les femtes del gos, no és una prova 100% fiable ja que pot donar falsos negatius els primers dies de contacte amb el virus.
Durant el tractament, serà necessari l’ingrés a un hospital i realitzar varies analítiques per controlar l’ evolució, juntament amb altres proves de diagnòstic per imatge.
El tractament contra aquest virus variarà segons la gravetat del pacient. S’ha de combatre la deshidratació i les complicacions derivades. L’ observació i monitorització del pacient durant totes les hores del dia per valorar el procés i l’estat del pacient.
Cal recalcar que no hi ha un tractament específic contra la parvovirosis, sinó que el tractament es basarà en pal·liar les conseqüències i donar suport al seu sistema immunitari. 

 

PREVENCIÓ 

Recalquem que es tracta d’un virus potencialment mortal que pot afectar a altres gossos que conviuen amb el contagiat, no es cura únicament amb mediació ni remeis casolans. La millor prevenció del parvovirus és la VACUNACIÓ dels cadells.
A més d’uns bons hàbits, és a dir, impedir que el cadell estigui exposat a femtes de gossos contagiats i que estigui en contacte amb gossos mal vacunats.
La manera correcte d’ evitar-ho és no treure el cadell a passejar fins que ho especifiqui el veterinari. El parvovirus NO es contagia a humans, però hem de ser conscients de la higiene per no seguir amb el contagi. 

 

Davant de qualsevol comportament anòmal o qualsevol dels símptomes que hem comentat és important que us adreceu al vostre veterinari perquè realitzi un exploració física i les proves pertinents. A Exum Veterinària estarem encantades d’atendre-us o resoldre qualsevol dubte!